Cep deshidratat, sense conservants ni colorants.
Del llatí edulis, «comestible», aquesta és una de les més apreciades pel seu sabor ben definit (“dolça com les avellanes”) i la textura. Sol emprar-se tant cuinada com en conserva.
La carn d’aquest bolet és blanca tirant cap marró i compacta, tant en el barret com en el peu, encara que els exemplars més vells solen mostrar una carn més tova.
La forma d’aquest bolet és molt característica, potser similar a la d’un tap de cava. El barret és carnós i sòlid, de color marró més o menys fosc amb la vora netament més clar que la resta. El peu és robust, gruixut, ple i sòlid. Pot arribar dimensions notables i el peu adquirir la mateixa altura.
Pot trobar-se molt freqüentment en boscos de pins, faigs, roures, castanyers i també entre estepes. És comercialitzat fresc a la tardor, al centre i sud d’Europa.
Algunes receptes: Boletus edulis a la planxa, risotto amb ceps, crema de ceps, croquetes de ceps.
Ingredients
Boletus edulis